L' estrella de David: És un dels símbols del judaisme. Amb l'establiment del Estat d'Israel, l'estrella de david sobre la bandera blava i blanca va esdevenir el símbol de l'estat d'Israel, ja que es considera el símbol bàsic del poble jueu o per això està present a la bandera d'Israel. Els seus orígens es lliguen al rei David però no és clar el seu significat. No existeix una prova arquelògica del seu ús Terra Santa en l'Antiguitat.





Corana d'espines: És una símbol cristià que recorda la passió de Jesus. Segons els evangelis, els soldats romans es la van col·locar a Jesús durant la seva passió. Tenia una doble funció: humiliar Jesús ( coranant com a rei jueus, en to de burla) i provocar dany i dolor. La corona va esdevenir una relíquia molt preuada. Per trobar fragmentada cada espina es considera com una relíquia de tercera classe. A la Catedral de Barcelona es conserva una suposada espina de la corona.




La creu cristiana: és el símbol religiós més popular en la cristiandat. La seva forma varia entre diferents comunitats cristianes.

El símbol del peix, era el que identificava els primers cristians. És un símbol format per dos arcs s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristian eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Des del segle I fins el VI, el símbol delpeix es representava també al costat d'altres símbols criatians, com el colom, de crist, tal i com els trobem en multitud de lloc.  A partit del segle IV dC, poc a poc el símbols del peix desapareix.




L'ocell es deia que es regnerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé imortal i invencible un símbol del foc i de la deïtat. El fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort. Al principi, els egipcis identificava un ocell semblat a un bernat pescaire anomenat un bennu, conegut des del Llibre dels morts. I altres text egipcis com un dels símbols sagrat venerats a Heliòpolis.



 És un talisma d'origen celta que simbolitza la vida, la mort i el renaixement. Representa la igualtat, l'eternitat i indivisibilitat. També plasma la filosofia cèltica segons la qual el tot té tres nivells: físic, mental espititual. Al·ludeix a la triple dimensió de la divinitat fenemina: Donzella, mare i àvia. Cada oval representa a una d'elles i el cercle a la unió entre les tres.





Flor de lis
La paraula lis és un gal·licisme que significa lliri.
Se sol representar en color groc sobre un fons blau. Tradicionalment, s'han repredentat un camp de flos de lis, disposades de forma ordenada.
Des de l'Edat Mitjana és considera un símbol de la reialesa francesa.
L'Esgésia Catòlica la usa com a símbol mariá i és un dels atributs de Sant Josep, de qui, diu la llegenda, hauria florit un o tres lliris del seu barstó.
De vegades, també com a representació de la Santíssima Trinitat, a causa dels tres pètals.




També se l'anomena creu russa. Sobre l'eix central (vertical) es troba tres travessers horitzontals. El més proper al centre és gran, per les mans de Crist crucificat. En la tradició ortodoxa, els peus de Crist no estan travessats per un sol clau, com en la catòlica, sino amb dos claus: un per cada peu. El travesser horitzontal inferior és per als peus del Crucificat.

josep 

Era el primer fill de Jacob i Raquel,era el preferit del seu pare entre els dotze germans.  

Els seus germans a poc a poc començan a tenir enveja en veure l'arrogància del jove i que el seu pare el tenia com a favorit. Un dia els seus germans per gelosia van arribar a odiar i conspirar per matar-lo, pero finalment van decidir vendre'l a uns mercaders que anaven camí d'Egipte

Un dia la esposa de putifar va voler acostarse amb ell, pero quan el s'hi nega, ella, l'acusa d'intent de violació. Aleshores José es empresonat. 

En la preso es va ser conegut per que sabia com interpretar el somnis. 
Va passar dos anys tancat fins que un servent del faraó que havia compartit cel·la amb José,va parlar-li al monarca del un vell amic  i ell estava ansiós per uns malsons que tenia. 

El José li explica al faraó sobre el seu somnis i van complaure-li tant que el va nomenar regent, d'Egipte. El faraó li canvià el nom pel de Safenat-Panèah. 






Es va casa amb la dona de Putifar. José va tenir dos fill: Manassès i Efraim . 








Un dia veu que acusan al seu germa Simeo de espia i prenguèn fins que no portessin a Benjami el germa petit. Al cap de un temps, els canaaneus van tornar a Egipte amb Benjami per salvar a Simeò. 

AL final José es esclatà en plors i els confessà qui era i que els perdonava a tots. Són presentat pel faraó, i els invita a instal·lar-se a Egipte junt amb la seves famílies i el seu pare jacob. José mort en Egipte a la edat de 110 anys. 


http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep

https://www.lds.org/scriptures/gs/joseph-son-of-jacob?lang=spa

1. Diferéncies entre els dos relats de la creació. 

Capítul 1: Explica la manera con Déu va anar creant les coses: el sol, la terra, el mar, el día, la nit, les estrelles, els animals( aquàtics, aus i terrestres) les plantes i l'home.

Aquests procés de creació va demorar sis dies, en el setè Déu va descansar. Estava conten amb totes les coses bones que havía creat, per la qual cosa les va beneir .




Capítul 2: És refereix quan Déu crea primer 'home, el va forma con fang, li va atorgar esperit i ànime racional i el posà en un jardí ( envoltat de rius i arbres)

Només un arbre estava prohibit provar, L'arbre del bé i el mal.
Perquè no estigues sol i es progués multiplicar Déu va extreure una costella d'Adam i la va convertir en una dona a qui va nombra Eva.
2. Origen del pecat al món. 

El pecat del món és explicat en el capítol tercer del Gènesi representant a la serp com la temptació, que tempta Eva a provar el fruit del arbre de bé i del mal i després Eva tempta a Adam a fer el mateix.














Aquests són castigats per la ira de Déu i desterrats del jarí per no haver respectar les ordres que ell els va donar. A partir d'aquest moment l'home ha hagut de treballar per poder tenir el seu propi pa. També a partit d'aquí es van sentir nus i van utilitzar fulls.







3. Relat de Caín i Abel. 

De la unió d'Adam i Eva neixen Caín i Abe. Dos homes que trevallaven un a la terra i l'altre pasturant. Des d'un principi Caín tenir l'enveja i gelos cap al seu germà Abel i va ser tant que arriba el moment que el mata. Quan Déu li pregunta, ell nega haver vist al seu germà fins que arriba el penediment i confessa i com a càstig Déu el menté errant amb el seu pecat sobre durant molt de temps. Anys després coneix a la seva dona y té descendència.






4. Importancia de la simbologia en els relats del llibre del Gènesi. 
 
La simbologia comencem a veure a partir del tercer capítol on s'observa el mal.  Aquest és representat per un animal verinós com es la serp qui en veure la felicitat que gaudien Adam i Eva va temptar en ser més dèbel com va ser la dona i va fer que ela temptés l'home per després vuere'ls desterrats per Déu.
Aixó vol dir que des de l'inici el mal ha existit

També he observat que aquest arbre del bé i de mal que Déu  li va prohibir l'home i la dona provar significa l'obediència i exactament el contrari va ser el que ells van fer per la qual cosa havien de ser castigats, però si ells haguessim fet cas inomés provessin arbres fruites haguessin demostrat respecte, saviesa i una vida completament sana.






També com simbologia van utilitzar el full de figuera que representa la vergonya, la nuesa i més que tot la presa de consciència del que va passar.

L' art Romanic: és desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII,  després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
En un principi l'estil fou molt funcional. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura. A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida. Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals. Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l'estil gòtic.
Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets. Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.La seva distribució és molt simètrica. Parets gruixudes amb espitlleres. Columnes amples, algunes decorades als capitells  i d'altres no. 
                                                                               


Sant Climent de Taüll.

 
Basílica de Sant Serní de Tolosa. 

L'art Gotic: és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles segle XIII isegle XV.

Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definició d'un espai que vol acostar als fidels, d'una manera vivencial i gairebé palpable, els valors religiosos i simbòlics de l'època.

L'art gòtic utilitza elements obscurs. El renaixement del gòtic va ser l'expressió emocional, estètica i filosòfica que va reaccionar contra el pensament dominant de la Il·lustració