L' estrella de David: És un dels símbols del judaisme. Amb l'establiment del Estat d'Israel, l'estrella de david sobre la bandera blava i blanca va esdevenir el símbol de l'estat d'Israel, ja que es considera el símbol bàsic del poble jueu o per això està present a la bandera d'Israel. Els seus orígens es lliguen al rei David però no és clar el seu significat. No existeix una prova arquelògica del seu ús Terra Santa en l'Antiguitat.
Corana d'espines: És una símbol cristià que recorda la passió de Jesus. Segons els evangelis, els soldats romans es la van col·locar a Jesús durant la seva passió. Tenia una doble funció: humiliar Jesús ( coranant com a rei jueus, en to de burla) i provocar dany i dolor. La corona va esdevenir una relíquia molt preuada. Per trobar fragmentada cada espina es considera com una relíquia de tercera classe. A la Catedral de Barcelona es conserva una suposada espina de la corona.
La creu cristiana: és el símbol religiós més popular en la cristiandat. La seva forma varia entre diferents comunitats cristianes.
El símbol del peix, era el que identificava els primers cristians. És un símbol format per dos arcs s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristian eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Des del segle I fins el VI, el símbol delpeix es representava també al costat d'altres símbols criatians, com el colom, de crist, tal i com els trobem en multitud de lloc. A partit del segle IV dC, poc a poc el símbols del peix desapareix.

L'ocell es deia que es regnerava de les ferides d'un adversari, per la qual cosa era gairebé imortal i invencible un símbol del foc i de la deïtat. El fènix esdevingué popular en el cristianisme primitiu i en la literatura com a símbol de la resurrecció, de la immortalitat i de la vida després de la mort. Al principi, els egipcis identificava un ocell semblat a un bernat pescaire anomenat un
bennu, conegut des del
Llibre dels morts. I altres text egipcis com un dels símbols sagrat venerats a Heliòpolis.

És un talisma d'origen celta que simbolitza la vida, la mort i el renaixement. Representa la igualtat, l'eternitat i indivisibilitat. També plasma la filosofia cèltica segons la qual el tot té tres nivells: físic, mental espititual. Al·ludeix a la triple dimensió de la divinitat fenemina: Donzella, mare i àvia. Cada oval representa a una d'elles i el cercle a la unió entre les tres.
Flor de lis
La paraula lis és un gal·licisme que significa lliri.
Se sol representar en color groc sobre un fons blau. Tradicionalment, s'han repredentat un camp de flos de lis, disposades de forma ordenada.
Des de l'Edat Mitjana és considera un símbol de la reialesa francesa.
L'Esgésia Catòlica la usa com a símbol mariá i és un dels atributs de Sant Josep, de qui, diu la llegenda, hauria florit un o tres lliris del seu barstó.
De vegades, també com a representació de la Santíssima Trinitat, a causa dels tres pètals.

També se l'anomena creu russa. Sobre l'eix central (vertical) es troba tres travessers horitzontals. El més proper al centre és gran, per les mans de Crist crucificat. En la tradició ortodoxa, els peus de Crist no estan travessats per un sol clau, com en la catòlica, sino amb dos claus: un per cada peu. El travesser horitzontal inferior és per als peus del Crucificat.