La Mitja Lluna:
Les dades sintètics sobre l'origen del simbolisme de la mitja lluna e l'Islam són els següents: L'adoració lunar es practica a la península aràbiga almenys del 2000 abans de l'era comuna. El seu símbol mes utilitzat era el de la mitjana lluna creixent.
Als països islàmics fins i tot en moltes mesquites construïdes a Europa i a tot el món sovint apareix el signe de la mitja lluna, aquest signe apareix també en moltes banderes dels països de majoria mulsumana
La lluna és molt important per als musulmans perquè moltes de les seves dates important, estan regides sota la vista d'aquesta
Tots els països islàmics s'identifiquen amb el símbol de la mitja lluna, encara que en realitat aquesta símbol no té res a veure amb la doctrina islàmica, però tal simbolisme s'usa en referència a la religió de Mahoma. Analitzarem els elements que formen els símbols dels països islàmics.
l'origen d'aquest símbol, la mitja lluna, s'ha de buscar en la tradició pre-islàmica, si bé va arrivar autèntica repercussió en els segles XII i XII, amb l'adveniment de L'Imperi Otomà en Àsia Menor, la qual figurava en la seva bandera i segueix figurant en la de l'actual Turquia.
La mitja Lluna Islàmica
Tots els països islàmics s'identifiquen amb el símbol de la mitja lluna, encara que en realitat aquest símbol no té res a veure amb la doctrina islàmica, però tal simbolisme s'usa en referència a la religió de Mahoma. Analitzarem els elements que formen els símbols dels països islàmics.
Es pensa que el verd és el color de l'islam perquè el panarabisme tradicionalment ha utilitzat el vermell, el blanc, el verd i el negre en les banderes de diversos països de població majoritàriament musulmana, de manera que aquests colors de vegades es confonen amb els colors l'islam. Els països àrab fonamentats en aquesta doctrina i que usen la mitja lluna i els colors assenyalats són Iemen, Egipte, Sudan, Iraq, Síria, Sàhara Occidental i Palestina. Segons "diuen el color vermell simbolitza la sang dels màrtirs i també va ser el color de la dinastia Hachemí. El color blanc va ser emprat per la Dinastia dels Omeyas i el verd pel Califato Fatimí. El negre va ser el color del Califat Abbasí.
El seu únic símbol, usat en guerres, és la mitja lluna ", però això no és cert, ja que l'adoració a símbols o objectes materials va en contra del monoteisme ensenyaments islàmiques que encara prohibeixen representar en imatge figura del profeta Mahoma per tant tot i que molta gent pensa que l'estrella i la lluna creixent simbolitzen l'islam, és un error perquè en realitat aquests símbol tenen el seu origen en l'Imperi otomà i no de l'islam. El color verd també s'associa freqüentment amb l'islam per costum, sense que tingui significat religiós algun. No obstant això, els musulmans sovint usen azoras cal · ligrafiades per decorar les mesquites o les seves cases pròpies.
Los simbolos religiosos del Islam
Los símbolos religiosos encontrados en Islam no son ni verbales, ni textuales sino solo visuales. Esto evoca sentimientos religiosos a través de los signos. Algunas detalles son generalmente reconocidas, teniendo una antigüedad considerable. Así el color verde es asociado con el Islam desde el principio.
La media luna y la estrella son unas de los mas famosos símbolos del Islam. De hecho, el símbolo sera solo la media luna, la estrella apareciendo mucho mas tarde, sobre todo en las banderas de varios países en el mundo islámico (Turquía, Malacia, Pakistaní). Los críticos argumentan que este símbolo no fue utilizado por Mahoma y por lo tanto no tiene ninguna base tradicional en el Islam. Sin embargo, la señal llego a ser identificado con el califato.
La media luna era el símbolo del Imperio Sasanid de Persa (Irán), esto apareciendo en sobre todas las coronas de los reyes. Después de la conquista árabe del imperio, en 651, el signo fue tomado cada vez mas por los califas y musulmanes e mas tarde caracterizo el Imperio Otomano.
El color verde tiene un significado especial en el Islam. Este color se utiliza en la decoración interior de las mezquitas, las tumbas de los maestros musulmanes, y muchas de las banderas de los países árabes. Se cree que fue el color favorito del Mahoma.
Simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús es el Crist, segons els cristians va "dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella". Per això es que el símbol de la creu es respectat per tots els pobles encara que siguin d'altres tendències de la religió cristiana doncs és coneixement intuïtiu i profundament en el seu inconscient es creu d'origen diví. En honor a la humilitat de Sant Pere.
Abans de la creu el símbol dels cristians era el peix. El símbol del peix era el que identificava els primers cristians. El peix és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Aquest símbol fou emprat com a símbol secret que els identificava.
El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l’últims sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi.
La representació més important, no obstant això, era el Crismó, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons simbolitzant la victòria de Crist.
El colom simbolitza la pau, sobretot si és blanc i va amb una branca d'olivera al bec. Aquest símbol barreja la tradició de l'arca de Noè , amb el color blanc de les banderes de parlament o rendició a la guerra. També és l'encarnació de l'Esperit Sant per al catolicisme.
