miércoles, 5 de junio de 2013




Símbols del cristianisme


Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la pròpia religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals. Molts d'ells provenen de tradicions anteriors i van ser assimilats i transformats, en una prova més del sincretisme d'aquest culte.



Creu cristiana:

Simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús es el Crist, segons els cristians va "dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella". Per això es que el símbol de la creu es respectat per tots els pobles encara que siguin d'altres tendències de la religió cristiana doncs és coneixement intuïtiu i profundament en el seu inconscient es creu d'origen diví. En honor a la humilitat de Sant Pere.





Peix:

Abans de la creu el símbol dels cristians era el peix. El símbol del peix era el que identificava els primers cristians. El peix  és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Aquest símbol fou emprat com a símbol secret que els identificava.

Pa i el vi:

El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l’últims sopar  que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi.








Crismó :


La representació més important, no obstant això, era el Crismóel monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons simbolitzant la victòria de Crist.








Colom: 

El colom simbolitza la pau, sobretot si és blanc i va amb una branca d'olivera al bec. Aquest símbol barreja la tradició de l'arca de Noè , amb el color blanc de les banderes de parlament o rendició a la guerra. També és l'encarnació de l'Esperit Sant per al catolicisme.




















SEGONA PASCUA:



Aquesta celebració s'emmarca Dins de la Festivitat de Pasqua, igual que el dia de Rams i la Mona. La Pentecosta se celebra Cinquanta dies Després de la suposada Resurrecció de Crist Quan l'Esperit Sant, Diuen a els textos, és va presentar Davant dels Apòstols i a els va fermentació Entendre el veritable sentit del cristianisme. És celebra a memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre dels Apòstols el dia de Pentecostes jueu de l'any 30.


lunes, 3 de junio de 2013

La vida de les primeres comunitats cristianes.


Per als Pares Apostòlics (o deixebles immediats dels apòstols) i per als altres 
Sants Pares, fins l’any 313, la paraula Ecclesia es referia més aviat a la reunió 
o assemblea de creients, o també a la comunitat cristiana amb els seus bisbes, 
preveres, diaques, doctors, profetes, mestres, vídues, pobres i especialment el 
poble de Déu que pelegrina en aquesta vida terrenal, redimit per Jesucrist.

És un concepte molt ampli que conté també el templematerial, encara que com se sap no apareixen temples cristians fins al segle III.





SETMANA DE PASCUA

La pasqua es simbolitza amb un ou. 
La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en què es commemora la crucifixió i mort de Jesús. A la Setmana Santa li segueix un període de cinquanta dies anomenat Temps pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecosta.
Durant aquest dia es celebren a diferents llocs del món processons religioses, així com celebracions litúrgiques.
La Setmana Santa, i la Pasqua en particular, està lligada a través de l'últim sopar i la crucifixió de Jesús a la Pésaj


LA CAPVUITADA
La capvuitada es una festa que es celebra vuit dies després de una festa major i surten a ballar uns capgrossos que omplen els carrers d'alegria. 

domingo, 21 de abril de 2013

Diferencia entre la Ciencia i Fe:



Se habla de ciencia y fe para indicar los estudios y discusiones que surgen a la hora de establecer relaciones y de deslindar ámbitos de estudio entre lo que es propio de la fe y de las religiones, y lo que es propio de la ciencia en sus distintas ramificaciones.

Mis propias palabras: La ciència es basa en resultats de conjunt de coneixements per verificar la seva existència, en canvi,la fe es basa en una creença superior.






https://www.youtube.com/watch?v=uFEPCNMc5z

domingo, 7 de abril de 2013

1) Diumenge de rams:


Diumengue de Rans té lloc la processó de Rams, una festivitat litúrgica que inia el cicle de festes de setmana Santa. Amb ella els menbres de la comunitat cristinana commemoren l'entrada de jesucrist a Jerusalem amb una acte principal que consisteix en la benedicció dels rams, les palmes y els palmons. Pels volts del duimengue de Rams també es celebren diverses fires comercials que tenen per objectiu posar a la venda tot tipus de palmes, palmons i rams de llorer i olivera, que els padrins regalen als fillols i que es porten a beneïr.


VIDEO: https://www.youtube.com/watch?v=SRoEZqKfBTA


http://www.vilaweb.cat/noticia/4098194/20130324/diumenge-rams-palmes-palmons.html
http://www.festes.org/directori.php?id=127


2) Darrer sopar: 

Jesús mentre sopaven, els va donar un nou manament, que era una reformulació de la regla d'or ètica: estimar els altres com ell els ha estimat. Després va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traïció de Judes i les negacions de Pere. 


Simbologia: És quan jesus li demostra l'amor cap als deixebles


VIDEO: http://www.youtube.com/watch?v=KXxkl2...

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sopar


3) Detenció de Jesús i el peto de Judes:



Jesús era a un bosc amb els altres apostelos quan va arribar
Judes, un dels Dotze, acompanyat de gent armada d'espases i pals, enviada pels grans sacerdots i els notables del poble.
Ell els havia donat aquesta contrasenya, aquell que jo besaré.

VIDEO: http://www.youtube.com/watch?v=jX0dRq...
http://www.colalfonsoxii.com/52%20jesus%20pintura/V%202012%2013/05%20pas%2007%20detencion%20jesus.pdf


4) Judici de Jesus:




Els membres del Sanhedrin, temorosos de Crist, van decidir la seva mort esperonats per Caifàs, el gran sacerdot. Però el sanedrí no tenia competències jurídiques civils i no podia aplicar el Ius gladii, la pena de mort. Lliuren a Jesús acusant-lo de ser un malfactor portat davant Pilat per ser condemnat a causa de que en la llei jueva no hi havia o no tenien la facultat per aplicar la pena de mort.


VIDEO: http://www.youtube.com/watch?v=LulyTe...

http://html.rincondelvago.com/juicio-...





5) Menjar tipic del divendres: 

La tradició cristiana mana que els divendres de Quaresma no es pot menjar carn per recordar la mort de Jesucrist aquest dia de la setmana. Per suplir la manca d’aliment pel dejuni, a les cases es fregien uns bunyols elaborats bàsicament amb farina, llet, ous, mantega i una mica d’anís i amb un alt contingut en greixos.




http://www.lestevesreceptes.cat/c/qu%...


6) Processó:


Es realitzen aquestes processons coincidint, òbviament amb la Setmana Major. En les processons de Setmana Santa participen diferents col·lectius agrupats en confraries o germandats religioses advocades sota el reconeixement eclesiàstic de penitencials. Així doncs, els confrares surten als carrers amb les seves germandats acompanyant el pas d'un Crist o una Mare de Déu adscrit a un passatge de la Passió de Jesús.



Simbologia: passegen a jesus perquè tothom ho recordin

VIDEO:https://www.youtube.com/watch?v=vZsuZ...


http://ca.wikipedia.org/wiki/Process%...



7) Flagelació a Jesús:

La flagel · lació en si no va ser un càstig exclusiu per a Jesús. El manava la llei. La flagel · lació era un preàmbul legal a qualsevol execució. Hi havia una excepció: els ciutadans romans condemnats a decapitació no eren flagel · lats, sinó fustigats amb la fusta. Però els soldats romans es van van passar i li van fer molt de mal a Jesús sobretot a l'esquena.

Simbología: encara que la vida et dóna una la teva ha de continuar per continuar els teus somnis.

VIDEO: https://www.youtube.com/watch?v=7jX3y...

http://www.christusrex.org/www1/ofm/e...



8) Missa de divendres sant

En aquest dia es recorda la mort de Jesús.
No celebren una misa sinó la "Liturgia de la Passió del Senyor, no es pot menjar carn.




VIDEO:https://www.youtube.com/watch?v=N0ZX1...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Missa






9) Missa de Pasqua:


Aquesta misa es celebra el diumenge de matinada el sacerdots  es vesteixen de blancs com a símbol de alegria per la resurrecció del Senyor. 


VIDEO: https://www.youtube.com/watch?v=DT9Ex...





10) Rentar els peus a la gent a la missa de dijous sant:

Es celebra a la misa de dijous sant, el sacerdot li rentar els peus a dotze pobres i despres van a la taula per menjar representant la humilitat.

Simbologia: Representa la humilitat.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticia...

































martes, 5 de marzo de 2013

La Mitja Lluna:

Les dades sintètics sobre l'origen del simbolisme de la mitja lluna e l'Islam són els següents: L'adoració lunar es practica a la península aràbiga almenys del 2000 abans de l'era comuna. El seu símbol mes utilitzat era el de la mitjana lluna creixent. 

Als països islàmics  fins i tot en moltes mesquites construïdes a Europa i a tot el món sovint apareix el signe de la mitja lluna, aquest signe apareix també  en moltes banderes dels països de majoria mulsumana

La lluna és molt important per als musulmans perquè moltes de les seves dates important, estan regides sota la vista d'aquesta
Tots els països islàmics s'identifiquen amb el símbol de la mitja lluna, encara que en realitat aquesta símbol no té res a veure amb la doctrina islàmica, però tal simbolisme s'usa en referència a la religió de Mahoma. Analitzarem els elements que formen els símbols dels països islàmics. 

l'origen d'aquest símbol, la mitja lluna, s'ha de buscar en la tradició pre-islàmica, si bé va arrivar autèntica repercussió en els segles XII i XII, amb l'adveniment de L'Imperi Otomà en Àsia Menor, la qual figurava en la seva bandera i segueix figurant en la de l'actual Turquia.






La mitja Lluna Islàmica



Tots els països islàmics s'identifiquen amb el símbol de la mitja lluna, encara que en realitat aquest símbol no té res a veure amb la doctrina islàmica, però tal simbolisme s'usa en referència a la religió de Mahoma. Analitzarem els elements que formen els símbols dels països islàmics.

Es pensa que el verd és el color de l'islam perquè el panarabisme tradicionalment ha utilitzat el vermell, el blanc, el verd i el negre en les banderes de diversos països de població majoritàriament musulmana, de manera que aquests colors de vegades es confonen amb els colors l'islam. Els països àrab fonamentats en aquesta doctrina i que usen la mitja lluna i els colors assenyalats són Iemen, Egipte, Sudan, Iraq, Síria, Sàhara Occidental i Palestina. Segons "diuen el color vermell simbolitza la sang dels màrtirs i també va ser el color de la dinastia Hachemí. El color blanc va ser emprat per la Dinastia dels Omeyas i el verd pel Califato Fatimí. El negre va ser el color del Califat Abbasí.

El seu únic símbol, usat en guerres, és la mitja lluna ", però això no és cert, ja que l'adoració a símbols o objectes materials va en contra del monoteisme ensenyaments islàmiques que encara prohibeixen representar en imatge figura del profeta Mahoma per tant tot i que molta gent pensa que l'estrella i la lluna creixent simbolitzen l'islam, és un error perquè en realitat aquests símbol tenen el seu origen en l'Imperi otomà i no de l'islam. El color verd també s'associa freqüentment amb l'islam per costum, sense que tingui significat religiós algun. No obstant això, els musulmans sovint usen azoras cal · ligrafiades per decorar les mesquites o les seves cases pròpies.


Los simbolos religiosos del Islam
Los símbolos religiosos encontrados en Islam no son ni verbales, ni textuales sino solo visuales. Esto evoca sentimientos religiosos a través de los signos. Algunas detalles son generalmente reconocidas, teniendo una antigüedad considerable. Así el color verde es asociado con el Islam desde el principio.
La media luna y la estrella son unas de los mas famosos símbolos del Islam. De hecho, el símbolo sera solo la media luna, la estrella apareciendo mucho mas tarde, sobre todo en las banderas de varios países en el mundo islámico (Turquía, Malacia, Pakistaní). Los críticos argumentan que este símbolo no fue utilizado por Mahoma y por lo tanto no tiene ninguna base tradicional en el Islam. Sin embargo, la señal llego a ser identificado con el califato.
La media luna era el símbolo del Imperio Sasanid de Persa (Irán), esto apareciendo en sobre todas las coronas de los reyes. Después de la conquista árabe del imperio, en 651, el signo fue tomado cada vez mas por los califas y musulmanes e mas tarde caracterizo el Imperio Otomano.
El color verde tiene un significado especial en el Islam. Este color se utiliza en la decoración interior de las mezquitas, las tumbas de los maestros musulmanes, y muchas de las banderas de los países árabes. Se cree que fue el color favorito del Mahoma.